Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Literatura’ Category

Les biblioteques són espais de silenci; de recerca; de mirades; de pensaments; de descobertes… Aquí us deixo un curtmetratge de Jason Motte. Al director d’aquest audiovisual li va impressionar tant la biblioteca del seu barri, a Texas,  que ha produït un curtmetratge per, d’alguna manera, retre-li homenatge. Gaudeix-ne, seran setze minuts ben invertits.

The Library from Jason LaMotte on Vimeo.

Anuncis

Read Full Post »

M’agrada la literatura. I sento que sóc encara molt analfabeta perquè hi ha un munt d’autors i autores que m’agradaria conèixer. He llegit; però he de llegir molt encara.

Als joves sempre que puc intento fer-los veure la importància de la literatura i acabo de trobar una presentació molt interessant de Carlos Magro Mazo. És un recull de cites sobre la vida, la literatura…

Read Full Post »

Va ser així com, de molt petita, gairebé sense adonar-me’n i absolutament per atzar, vaig contraure la incurable malaltia de la lectura“.
I sobre com es torna algú escriptor: “D’entrada, cal escriure, és clar. Després cal continuar escrivint. Fins i tot quan el que s’escriu no interessa a ningú. Fins i tot quan es té la impressió que el que s’escriu no interessarà mai a ningú“.

Foto publicada al diari El País

Agota Kristof

Petita mostra del llibret autobiogràfic “L’analfabeta“, d’Agota Kristof. L’escriptora hungaresa ha mort aquest 27 de juliol al seu domicili de Suïssa. Llegint les notícies de la seva mort veig que hi ha algunes lectures d’aquesta autora que m’esperen. Jo de moment, recomano “L’analfabeta” que sí he llegit. Narra en primera persona l’experiència de l’exili; l’entrada en un nou país amb una llengua nova i desconeguda, i, per damunt de tot, com el fet d’escriure la va ajudar a sobreviure en moments tan cruels.

Read Full Post »

L’escriptor valencià Juan José Millás es referia recentment a diversos aspectes de l’actualitat en una curta entrevista a TV3: els indignats, la falta de discurs dels polítics, l’anti-catalanisme, la literatura… Millás va rebre el Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán, en la categoria de periodisme cultural i polític.
En les seves reflexions sobre com l’escriptura parla de cada societat, acaba amb unes paraules magistrals: “una societat que escriu malament no pot pensar bé“.

Imatge d'arxiu d'El País.

Vegeu-ne el fragment.

Read Full Post »

En la Diada de Sant Jordi tots correm a les llibreries a comprar llibres per als nostres. I sí: és una bona “excusa” per mirar d’encomanar el plaer de la lectura a aquells que ens estimem (o apreciem prou).  Hi ha un altre moment clau per a aquest pas i que ens implica a nosaltres, els docents: quines lectures hauran de llegir els nostres alumnes.

El passat 21 d’abril, la Vanguardia publicava un article segons el qual, a 2n. i a 4t.d’ESO és quan es donen més baixes en nombre de lectors. En aquesta edat, l’alternativa a la lectura és variada i atractiva. És per això que ens hem d’esforçar molt a l’hora d’escollir els llibres que seran “d’obligada lectura” durant el curs.

No hem d’oblidar que l’entusiasme és el camí per a l’adquisició de l’hàbit lector. Les lectures triades, doncs, els han de tocar prou com perquè s’ho pensin dues vegades abans d’abandonar el llibre. La lectura és una de les principals eines per formar l’esperit crític en una persona.

La meva recomanació: “L’analfabeta“, d’Agota Kristoff.

Visca Sant Jordi i visca la promoció del llibre d’aquesta diada!

Read Full Post »

Si mai algú havia dubtat del valor del poema èpic “Canigó”, de Jacint Verdaguer, el passat 18 de febrer hauria pogut foragitar tots els dubtes. L’actor Lluís Soler va delectar-nos amb una actuació magnífica. Ell sol, pràcticament sense escenografia ni cap joc de llums, va mostrar-nos el Verdaguer més esplèndid. La història de Gentil i Griselda i tota la geografia del Pirineu català van aparèixer davant nostre, amb la veu i l’expressió de Lluís Soler. Un actor despullat de tota ornamentació, un actor pur i autèntic, que tenia perfectament interioritzats els versos del poeta folguerolenc.

En una ocasió, Montse Vellvehí ens advertia: “per dir bé els versos heu de visualitzar el que ens expliquen”. Divendres, Lluís Soler no només visualitzava la història de “Canigó” sinó que va aconseguir que el públic visualitzés també la mort de Gentil, encantat abans per Flor de Neu; la ira del comte Tallaferro; la fundació de Sant Martí del Canigó; i, especialment, el diàleg entre los dos campanars.

Qui em va acompanyar, em deia en sortir: “Catalunya des de l’aire ve d’aquí!! Fa dos-cents anys Verdaguer va ser el primer a fer un Catalunya des de l’aire!”. Certament, Gentil va recórrer tots els extrems i racons del Pirineu, a vol d’ocell, de la mà de Flor de Neu. I amb la seva magistral actuació, Lluís Soler ens va convidar a pujar, també a nosaltres, a la carrossa de la fada, per veure les congestes, els cims, les serres, les valls, els pobles, els indrets, en definitiva, on hi ha més arrelada la nostra cultura.

Dos pensaments em venien al cap: si Verdaguer pogués ser aquí, escoltant LLuís Soler quedaria sorprès del que va arribar a escriure; i el segon pensament va ser de ràbia i d’impotència: Catalunya, abans atacada pels sarraïns, i avui? Quantes forces malintencionades ataquen, des de diversos fronts, el nostre país? Ens trobarem un dia d’empeus, com los dos campanars, plorant per tot el que hem perdut?

Enhorabona a la Fundació Jacint Verdaguer per organitzar l’acte. Enhorabona a Lluís Soler per oferir-nos el privilegi de viure “Canigó” de prop, i gràcies al poeta pel domini de la llengua i l’amor que sentia pel seu país.

Read Full Post »