Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2011

Va ser així com, de molt petita, gairebé sense adonar-me’n i absolutament per atzar, vaig contraure la incurable malaltia de la lectura“.
I sobre com es torna algú escriptor: “D’entrada, cal escriure, és clar. Després cal continuar escrivint. Fins i tot quan el que s’escriu no interessa a ningú. Fins i tot quan es té la impressió que el que s’escriu no interessarà mai a ningú“.

Foto publicada al diari El País

Agota Kristof

Petita mostra del llibret autobiogràfic “L’analfabeta“, d’Agota Kristof. L’escriptora hungaresa ha mort aquest 27 de juliol al seu domicili de Suïssa. Llegint les notícies de la seva mort veig que hi ha algunes lectures d’aquesta autora que m’esperen. Jo de moment, recomano “L’analfabeta” que sí he llegit. Narra en primera persona l’experiència de l’exili; l’entrada en un nou país amb una llengua nova i desconeguda, i, per damunt de tot, com el fet d’escriure la va ajudar a sobreviure en moments tan cruels.

Read Full Post »

Fa poques setmanes, Televisió de Catalunya ha acabat l’emissió del programa documental, “L’endemà“. El primer dels reportatges que van emetre, el desembre de 2010, va ser el titulat “Asseguts”. Com el títol indica, dóna veu a un seguit de persones que s’han vist assegudes en una cadira de rodes, a causa d’accidents.

Aquests mesos d’estiu augmenten els desplaçaments  per carretera i, tot i estar de vacances, els nervis i les presses poden jugar una mala passada. Moltes de les lesions medul·lars es pateixen en accidents de cotxe. Prenguem consciència que al volant, no s’hi val a badar. I si no, veieu el reportatge.

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Read Full Post »

Remeno paperassa; aquests dies són ideals per fer neteja: endreçar allò que cal i arxivar “definitivament” tot el que cal eliminar. Trobo un paper amb un text a mitja pàgina, escrit a mà, en tinta negre.

“Tot i les finestres obertes, l’aire que corre, l’olor d’estiu i les aules buides, la seva presència és constant. Són tants els moments que conviuen entre aquestes parets, que el període de vacances no és suficient per eliminar-ne la ferum. L’espai és seu; elles i ells en són els dominadors; la seva presència és majoritària i d’aquí que avui, a 8 de juliol, l’olors dels alumnes m’envolti.

Enmig d’un llarg passadís m’espero. Una espera sense esperança; una posició de cavaller vençut que només vol saber en quin dels seus moviments va fallar.

Veus de fons; passes de professors que preparen el curs vinent. A fora, el soroll dels cotxes en una avinguda desconeguda per a mi.”

8 de juliol de 2011

Read Full Post »