Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2011

Ken Robinson, en el programa Redes, del 13 de març de 2010.Aquest diumenge 13 de març s’ha pogut veure per Redes, el programa de TV2 presentat per Eduard Punset, una interessant entrevista a Ken Robinson.
En resum, els canvis econòmics, culturals i de les espectatives individuals invaliden del tot un tipus d’ensenyament anclat en el passat. Avui cal potenciar el talent de cada individu i deixar de banda un sistema educatiu de fa 50 anys.

L’animació per promocionar el seu llibre “El elemento“, ja promet:

Anuncis

Read Full Post »

La professora Lluïsa Julià va escriure un article útil a la revista Reduccions, sobre com elaborava un poema Maria Mercè Marçal. Fou publicat a la revista num. 89-90, l’any 2008.

S’hi pot veure en poques pàgines com una idea esdevé poema.

Read Full Post »

Si mai algú havia dubtat del valor del poema èpic “Canigó”, de Jacint Verdaguer, el passat 18 de febrer hauria pogut foragitar tots els dubtes. L’actor Lluís Soler va delectar-nos amb una actuació magnífica. Ell sol, pràcticament sense escenografia ni cap joc de llums, va mostrar-nos el Verdaguer més esplèndid. La història de Gentil i Griselda i tota la geografia del Pirineu català van aparèixer davant nostre, amb la veu i l’expressió de Lluís Soler. Un actor despullat de tota ornamentació, un actor pur i autèntic, que tenia perfectament interioritzats els versos del poeta folguerolenc.

En una ocasió, Montse Vellvehí ens advertia: “per dir bé els versos heu de visualitzar el que ens expliquen”. Divendres, Lluís Soler no només visualitzava la història de “Canigó” sinó que va aconseguir que el públic visualitzés també la mort de Gentil, encantat abans per Flor de Neu; la ira del comte Tallaferro; la fundació de Sant Martí del Canigó; i, especialment, el diàleg entre los dos campanars.

Qui em va acompanyar, em deia en sortir: “Catalunya des de l’aire ve d’aquí!! Fa dos-cents anys Verdaguer va ser el primer a fer un Catalunya des de l’aire!”. Certament, Gentil va recórrer tots els extrems i racons del Pirineu, a vol d’ocell, de la mà de Flor de Neu. I amb la seva magistral actuació, Lluís Soler ens va convidar a pujar, també a nosaltres, a la carrossa de la fada, per veure les congestes, els cims, les serres, les valls, els pobles, els indrets, en definitiva, on hi ha més arrelada la nostra cultura.

Dos pensaments em venien al cap: si Verdaguer pogués ser aquí, escoltant LLuís Soler quedaria sorprès del que va arribar a escriure; i el segon pensament va ser de ràbia i d’impotència: Catalunya, abans atacada pels sarraïns, i avui? Quantes forces malintencionades ataquen, des de diversos fronts, el nostre país? Ens trobarem un dia d’empeus, com los dos campanars, plorant per tot el que hem perdut?

Enhorabona a la Fundació Jacint Verdaguer per organitzar l’acte. Enhorabona a Lluís Soler per oferir-nos el privilegi de viure “Canigó” de prop, i gràcies al poeta pel domini de la llengua i l’amor que sentia pel seu país.

Read Full Post »