Feeds:
Entrades
Comentaris

Les biblioteques són espais de silenci; de recerca; de mirades; de pensaments; de descobertes… Aquí us deixo un curtmetratge de Jason Motte. Al director d’aquest audiovisual li va impressionar tant la biblioteca del seu barri, a Texas,  que ha produït un curtmetratge per, d’alguna manera, retre-li homenatge. Gaudeix-ne, seran setze minuts ben invertits.

The Library from Jason LaMotte on Vimeo.

Anuncis
Pujada a la font.

Font de Sant Marçal (Montseny)

La calor d’aquests dies obliga a buscar racons ben frescos. Ni aires condicionats, ni ventiladors. La millor frescor la trobem a les fonts, especialment en aquelles que es troben en fondalades, en boscúries profundes. Entre l’embaràs, el postpart, el postpostpart i els primers anyets… Quant temps feia que no anava a la font de St. Marçal!!  Allà on habitualment encaràvem el vehicle ara hi ha una paret de mig metre que delimita l’espai. Ben arrenglerada, ben endreçadet tot… m’ha agradat!

Quan ets allà et trobes en un altre món: hem pogut fugir de la calor; els rajos de sol no poden vèncer les ombres que inunden l’espai; fins i tot la claror ho té difícil per fer-se veure. Just després del pronunciat revolt quedes immers en la fosca. Els ulls no han tingut temps sufbrocsicient per adaptar-s’hi i de sobte, t’encega la foscor. Obrim fins i tot els llums del vehicle i és com si aquell bosc en engolís sencers.

I l’aigua, fresca, potent, pura, sempre allà. No té preu estar-se una estona en aquesta font. A l’instant d’omplir-la,  l’ampolla queda gebrada. És d’aquells plaers poc habituals però plenament recomanables.

Literatura i vida

M’agrada la literatura. I sento que sóc encara molt analfabeta perquè hi ha un munt d’autors i autores que m’agradaria conèixer. He llegit; però he de llegir molt encara.

Als joves sempre que puc intento fer-los veure la importància de la literatura i acabo de trobar una presentació molt interessant de Carlos Magro Mazo. És un recull de cites sobre la vida, la literatura…

Quant temps!!

No era conscient del molt temps que ha passat des de la publicació de l’ultima entrada en el blog. I és que no sempre es donen les condicions per escriure. Ara mateix tinc intenció de picar quatre ratlles perquè temo que el simple soroll del teclat desperti els petits.

Des de l’11 de setembre de 2011 ha plogut molt… Caram, si gairebé no recordava com fer una nova entrada. A la situació familiar s’hi ha sumat la manca de feina. Quan treballo, quan estic activa a les aules, en contacte amb els adolescents, tinc molt a compartir. Amb qui? Amb mi mateixa. Perquè, en realitat, en aquest blog no hi tinc ni un comentari però això no em fa defallir. Durant aquests últims mesos amb prou feines he pogut obrir l’ordinador; i quan ho he fet sempre m’he quedat amb ganes de llegir algun article. Em costa moltíssim esgarrapar temps per a mi.

D’altra banda, és força descoratjador anar llegint piulades sobre eines útils per a docents i no poder-ne portar a la pràctica ni una. En fi, confio que amb l’arribada de la primavera els aires canvÏin.

La utilitat dels estudis

Avui que ha començat un nou curs escolar per a estudiants de Primària i Secundària, pot ser oportú veure aquesta presentació. A banda de les circumstàncies actuals, retallades i amenaces de perdre el català com a llengua vehicular, hem d’insistir als alumnes en la necessitat d’estudiar.

Sovint sentim: “I això de què em serveix a mi? I per què ho faré servir jo això?”. La resposta que dono jo és: “Tot serveix per alguna cosa, encara que avui no te n’adonis“, i hi afegeixo allò que deia un bon company d’ofici: “És qüestió d’entrades, i no de sortides“.

L’experiència d’aquest jove africà ens dóna a tots una lliçó. Sobren les paraules.

L’entrenador del Barça, Josep Guardiola, ha demostrat un cop més la  seva franquesa i bon fer en els discursos. A banda del que diu, és el com ho diu: la seva veu, les seves pauses, la comunicació no verbal que transmet. Aquesta vegada ha estat en recollir la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, aquest dijous 8 de setembre.

Guardiola ha reivindicat la passió per l’ofici, en el seu cas l’esport, però també ha fet referència als mestres,  als metges, als paletes (com el seu pare), l’ha reivindicat com un sentiment que cal tenir per fer bé la feina, sigui quina sigui.

L’entrenador de Santpedor ha acabat els prop d’onze minuts de discurs dient que “si ens aixequem d’hora, ben d’hora i no hi ha retrets, no hi ha excuses i ens posem a pencar, som un país imparable“.
 

José Luís Orihuela, expert en xarxes i professor de comunicació a la Universitat de Navarra, considera que twitter és la millor xarxa social actual per accedir a informacions que ens interessen i a persones que poden fer grans aportacions al nostre àmbit d’actuació.

En imatge al seu blog

José Luís Orihuela

Entrevistat al 3/24 fa una clara explicació sobre els avantatges del twitter, al qual anomena “sacapuntas del pensamiento“, donat que els continguts que s’hi publiquen han de tenir una extensió màxima de 140 caràcters i, per tant, t’obliguen a precisar molt bé el que publiques.

Per J.L.Orihuela, construir una bona xarxa social suposa tenir un filtre per seleccionar el més rellevant i, d’aquesta manera, “multiplicar els teus ulls, multiplicar el teu temps“.

En un altre sentit, destaca la utilitat del twitter a ensenyament: una bona manera de traspassar els murs de l’aula. Mentre Orihuela dóna la seva classe no li importa que els alumnes piulin la seva intervenció, així persones que estan fora de l’aula poden seguir-lo.

Recomano visualitzar l’entrevista sencera: