La utilitat dels estudis

Avui que ha començat un nou curs escolar per a estudiants de Primària i Secundària, pot ser oportú veure aquesta presentació. A banda de les circumstàncies actuals, retallades i amenaces de perdre el català com a llengua vehicular, hem d’insistir als alumnes en la necessitat d’estudiar.

Sovint sentim: “I això de què em serveix a mi? I per què ho faré servir jo això?”. La resposta que dono jo és: “Tot serveix per alguna cosa, encara que avui no te n’adonis“, i hi afegeixo allò que deia un bon company d’ofici: “És qüestió d’entrades, i no de sortides“.

L’experiència d’aquest jove africà ens dóna a tots una lliçó. Sobren les paraules.

Passió per l’ofici i el país

L’entrenador del Barça, Josep Guardiola, ha demostrat un cop més la  seva franquesa i bon fer en els discursos. A banda del que diu, és el com ho diu: la seva veu, les seves pauses, la comunicació no verbal que transmet. Aquesta vegada ha estat en recollir la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, aquest dijous 8 de setembre.

Guardiola ha reivindicat la passió per l’ofici, en el seu cas l’esport, però també ha fet referència als mestres,  als metges, als paletes (com el seu pare), l’ha reivindicat com un sentiment que cal tenir per fer bé la feina, sigui quina sigui.

L’entrenador de Santpedor ha acabat els prop d’onze minuts de discurs dient que “si ens aixequem d’hora, ben d’hora i no hi ha retrets, no hi ha excuses i ens posem a pencar, som un país imparable“.
 

 

Twitter: “un sacapuntas del pensamiento”

José Luís Orihuela, expert en xarxes i professor de comunicació a la Universitat de Navarra, considera que twitter és la millor xarxa social actual per accedir a informacions que ens interessen i a persones que poden fer grans aportacions al nostre àmbit d’actuació.

José Luís Orihuela

Entrevistat al 3/24 fa una clara explicació sobre els avantatges del twitter, al qual anomena “sacapuntas del pensamiento“, donat que els continguts que s’hi publiquen han de tenir una extensió màxima de 140 caràcters i, per tant, t’obliguen a precisar molt bé el que publiques.

Per J.L.Orihuela, construir una bona xarxa social suposa tenir un filtre per seleccionar el més rellevant i, d’aquesta manera, “multiplicar els teus ulls, multiplicar el teu temps“.

En un altre sentit, destaca la utilitat del twitter a ensenyament: una bona manera de traspassar els murs de l’aula. Mentre Orihuela dóna la seva classe no li importa que els alumnes piulin la seva intervenció, així persones que estan fora de l’aula poden seguir-lo.

Recomano visualitzar l’entrevista sencera:

Agota Kristof, in memoriam

“Va ser així com, de molt petita, gairebé sense adonar-me’n i absolutament per atzar, vaig contraure la incurable malaltia de la lectura“.
I sobre com es torna algú escriptor: “D’entrada, cal escriure, és clar. Després cal continuar escrivint. Fins i tot quan el que s’escriu no interessa a ningú. Fins i tot quan es té la impressió que el que s’escriu no interessarà mai a ningú“.

Agota Kristof

Petita mostra del llibret autobiogràfic “L’analfabeta“, d’Agota Kristof. L’escriptora hungaresa ha mort aquest 27 de juliol al seu domicili de Suïssa. Llegint les notícies de la seva mort veig que hi ha algunes lectures d’aquesta autora que m’esperen. Jo de moment, recomano “L’analfabeta” que sí he llegit. Narra en primera persona l’experiència de l’exili; l’entrada en un nou país amb una llengua nova i desconeguda, i, per damunt de tot, com el fet d’escriure la va ajudar a sobreviure en moments tan cruels.

Al volant, no s’hi val a badar

Fa poques setmanes, Televisió de Catalunya ha acabat l’emissió del programa documental, “L’endemà“. El primer dels reportatges que van emetre, el desembre de 2010, va ser el titulat “Asseguts”. Com el títol indica, dóna veu a un seguit de persones que s’han vist assegudes en una cadira de rodes, a causa d’accidents.

Aquests mesos d’estiu augmenten els desplaçaments  per carretera i, tot i estar de vacances, els nervis i les presses poden jugar una mala passada. Moltes de les lesions medul·lars es pateixen en accidents de cotxe. Prenguem consciència que al volant, no s’hi val a badar. I si no, veieu el reportatge.

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Reflexions de passadís

Remeno paperassa; aquests dies són ideals per fer neteja: endreçar allò que cal i arxivar “definitivament” tot el que cal eliminar. Trobo un paper amb un text a mitja pàgina, escrit a mà, en tinta negre.

“Tot i les finestres obertes, l’aire que corre, l’olor d’estiu i les aules buides, la seva presència és constant. Són tants els moments que conviuen entre aquestes parets, que el període de vacances no és suficient per eliminar-ne la ferum. L’espai és seu; elles i ells en són els dominadors; la seva presència és majoritària i d’aquí que avui, a 8 de juliol, l’olors dels alumnes m’envolti.

Enmig d’un llarg passadís m’espero. Una espera sense esperança; una posició de cavaller vençut que només vol saber en quin dels seus moviments va fallar.

Veus de fons; passes de professors que preparen el curs vinent. A fora, el soroll dels cotxes en una avinguda desconeguda per a mi.”

8 de juliol de 2011

L’esperit d’equip i les ganes de participar

Acabo de visionar un vídeo que m’ha semblat un encant. Produït per El Cangrejo, retrata la història d’un equip de futbol d’escola o pre-benjamí. Nens i nenes de 5 i 6 anys que juguen a futbol però no guanyen mai. Aquest esperit és el que s’hauria de poder conservar una mica en les categories més altes, i no només del món del futbol. Esperit d’equip, esperit de superació.

l’equip petit from el cangrejo on Vimeo.